Projectes de Sostenibilitat.

L'objectiu principal d'aquesta pàgina web és la total recuperació de l'entorn natural de la Cala de Senyor Ramon. I per aixó és important la revisió de tots els factors que comformen la, diguem-li, "problemàtica" del seu entorn.

De tots és sabut que el turisme a la Costa Brava (i a tota Catalunya) ha anat baixant progresivament. Quan parles amb la gent, tot el món coincideix, ja siguin profans o professionals, la culpa es nostra. Hem seguit un model turístic erroni als temps que corren. Si bé va poder ser acceptable als 60's i 70's avui ja no té sentit, a menys que l'éxit es medeixi per l'inmens benefici de les empresses constructores i dels especuladors. I aquesta situació no es pot sostenir per més temps.

Donem un mal servei, de qualitat mediocre, hem destrossat el paisatje i la natura, exhaurim els recursos (Quanta aigua és necessaria per mantenir cada camp de golf que es crea?).

Amb l'ampliació de la CE, paissos com la antiga Jugoslavia están oferint un entorn paral·lel al nostre (geográficament están a la mateixa situació al respecte del Mediterrani, comptant a més amb que l'Adriàtic es més calid al ser un mar tancat), amb una oferta de serveis molt més económica i amb una entrega i dedicació que, al nostre pais, ha passat a la història. I, al cas que ens pertoca, amb una oferta naturista molt més gran i de millor qualitat que la nostra.

En relació al municipi de Santa Cristina d'Aro, en el que es trova la nostra estimada Cala, deuen de replantejar-se molt seriosament quin és el camí que desitjan escollir per aprofitar els vents de canvi. Com a municipi té tres platjes al seu territori: Cala Canyet - Rosamar (Urbanitzada i construïda fins el mar), Cala de Vallpresona (Abandonada, bruta, insalobre i "okupada") i la Cala del Senyor Ramon (En seriós perill si no s'actúa inmediatament). Es per aixó que debem pensar molt seriosament en la seva rehabilitació ja que, a aquest pas, serà impossible gaudir d'entorns naturals en condicions i que portin un turisme de qualitat. I, sens dupte, el turisme naturista és un turisme de qualitat, culte, amb poder adquisitiu i preocupat per la sostenibilitat de l'entorn.

Si ens guiem per les notícies, sols tenim constància d'una aproximació amb l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro-S'Agaró en un projecte de col·laboració anomenat PALS (Plá d'Acció per la Sostenibilitat) relatiu a tota la Vall d 'Aro i del que no tenim informació detallada. La cuestió es saber si el pes del nostre "Las Vegas" particular (Platja d'Aro) pot ser massa alt (interessos especulatius y económics), ja que la diferència conceptual entre ambdos municipis és inmensa.

Necesitem proveïr la Cala del Senyor Ramon dels recursos necessaris per a fer-la sostenible,
optimizar la cura i manteniment de l'entorn i potenciar el turisme del municipi de Santa Cristina 'Aro.

Evidentement el primer pas que es deuria realitzar es col·laborar amb els propietaris del terreny per a facilitar-lis la gestió del seu negoci, actualment l'única font de recursos económics i humans per al manteniment de la Cala. Sabem que els propietaris del terreny han presentat diversos projectes relatius a la Cala (amb un alt cost económic) i que, pr falta d'acord polític, no s'han aprobats.

En la nostra humil opinió, hi han projectes interessants per abordar que generarien els recursos necesaris per a millorar l'entorn, augmentar la qualitat de l'oferta i beneficiar económicament als propietaris (no podem pretendre que cap persona realitzi una inversió si no té la possibilitat de recuperar-la), circunstància que inmediatament repercutiria en benefici del municipi i dels usuaris.

Un projecte atractiu i viable, que a tothom amb qui ho hem comentat li ha semblat excelent, és la reconversió del vell restaurant de la Cala en una petita casa rural (máxim 8 habitacions i restaurant). Aquest projecte seria ben vist per tothom, ja que dotaria la Cala d'una infraestructura económica i de serveis que permitiria el seu automanteniment, crearia una oferta turística de qualitat, no alteraria l'entorn natural i permetria la seva utilització durant un major període de temps, puguen obrir-se inclús a l'hivern. Estariem molt satisfets si aquesta idea pugués dur-se a terme.

Un altre aspecte menor, que milloraria la seguretat i la qualitat de l'entorn, és permetre una construcció més sólida del xiringuito de la platja fora de les zones amb un risc més gran. Aixó (contrari a la Llei de Costes que no permet construccions d'obra a menys de 200 m. de la platja -prohibició absurda per si mateixa, ja que no es poden mesurar amb el mateix criteri les platges de Penyiscola, Benidorm o Torremolinos, amb les de la Costa Brava, peró que vist el que passa a les nostres platges no sembla dur-se a terme rigurosament-) al menys seria agraït per tothom, usuaris i propietaris, ja que milloraria la qualitat del servei i del lloc de treball (més neteja, millors instal·lacions -neveres, cuina, etc.-). Per supostat aquesta construcció deuria de ser d'acord amb l'estil de les casetes de pescadors de la Costa Brava i no deuria d'alterar l'imatge global de l'entorn natural. De qualsevol manera, tot esforç no deu perdre de vista l'objectiu darrer: La recuperació de la Cala del Senyor Ramon pel seu ús públic en l'estat més natural possible.